The Aesthetics of Haemotaphonomy

 

Conèixer l'estètica d'una ciència juga un paper clau per desxifrar el seu rerefons cultural. En aquesta línia, s’acaba de publicar un llibre que rastreja la morfologia de les cèl·lules sanguínies en les taques de sang. D’això se n’ocupa l’hemotafonomia, una ciència que va fundar als anys noranta del segle passat el biòleg Policarp Hortolà, investigador de l’IPHES (INstitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i autor del text "The Aesthetics of Haemotaphonomy. Stylistic parallels between a science and literature and the visual arts" (L’Estètica de l’Hemotafonomia. Paral·lels estilístics entre una ciència i la literatura i les arts visuals), publicat per Editorial Club Universitario, vinculada a la Universitat d’Alacant.

 

“Aquest assaig pretén proporcionar un coneixement de l'estètica de la hemotafonomía establint paral·lelismes estilístics amb el que trobem a expressions artístiques com la literatura i les arts visuals”, assegura l’autor. A més ha afegit que en aquesta obra “l’estètica de la ciència és concebuda des d'un punt de vista "neutralista", deslligat de la recerca compulsiva d'un suposat ideal de bellesa”.

 

En el llibre, l’autor compara micrografies de taques de sang (obtingudes per ell mateix utilitzant la tècnica de la microscòpia electrònica de rastreig) amb quadres i arquitectura. El mateix dur a terme entre el text d’articles d'hemotafonomia i el contingut d’obres literàries.