Com es reconstrueix la vegetació del passat?

Per reconstruir com eren els paisatges i la vegetació del passat existeixen diferents tècniques i mètodes que permeten recollir i interpretar les dades que ofereixen els jaciments.

El Camp dels Ninots té la particularitat que s’hi localitzen diferents capes de sediments amb una gran quantitat d’empremtes de fulles i de fruits, així com troncs silificats anomenats xilòpals (fusta fossilitzada on la matèria orgànica ha estat substituïda per òpal, que n’ha conservat l’estructura), evidències directes de la vegetació de l’època en què van viure els animals d’ara fa 3,5 milions d’anys.

Què cal saber?

La gran quantitat de restes vegetals recuperades permet fer una bona reconstrucció paleoambiental. Per esbrinar i descriure els diferents tàxons vegetals (grups d’organismes emparentats) s’utilitzen dos tipus d’anàlisis que complementen la recerca:

Anàlisis pol·líniques: investiguen les plantes del passat, ja que el pol·len està envoltat per una capa d’una substància dura que es conserva inalterable en els processos de petrificació.

Anàlisis de fitòlits: identifiquen els cristalls de sílice que es formen a l’epidermis de les plantes (cèl·lules vegetals mineralitzades), que en dipositar-se prenen la forma del que recobreixen. Aquestes partícules es conserven a terra quan la matèria orgànica de la planta on es van formar desapareix o, en el cas del Camp dels Ninots, entre les dents dels herbívors com a testimoni del seu últim sopar.