El clima ara fa 3'5 milions d'anys

Durant el Pliocè, els cicles climàtics eren diferents als actuals. Els nivells de diòxid de carboni (CO2) eren molt més elevats que ara, i l’estret de Panamà encara no s’havia tancat.


Això va produir que els corrents marins entre el Pacífic i l’Atlàntic es barregessin, fet que va provocar que el clima al Mediterrani fos uns 5º C més càlid que avui dia, amb una mitjana de precipitacions anual superior a l’actual. Després d’aquest interval molt càlid del Pliocè mitjà, el clima a l’hemisferi nord va començar a prendre les característiques del que vindria a continuació: les glaciacions. Durant curts i successius períodes freds va començar a acumular-se gel a Amèrica del Nord i a Europa, i els icebergs van començar a aparèixer al nord de l’Atlàntic.

Cicles de Milanković

Per explicar el clima que hi havia fa uns 3,5 milions d’anys i els canvis climàtics que s’han anat succeint cal tenir en compte els grans cicles climàtics, els corrents marins i els nivells de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera. Des de l’Eocè s’ha documentat un cicle llarg d’òptims climàtics. A partir de l’Òptim Climàtic del Miocè Mitjà, quan Europa tenia un clima càlid, les temperatures van baixar fins arribar als glacials del Pleistocè. Superposats a aquest cicle a gran escala, n'hi ha d'altres de més curta durada que han anat afectant el clima, com són els Cicles de Milanković.