Identificación y conservación de fotografías

A vegades passa que arriben donacions d'imatges a entitats i institucions. Algunes són antigues i estan preses en formats que ja no s'utilitzen. Per això amb freqüència als destinataris d'aquest llegat els resulta difícil saber com estan fetes, per tal de poder aplicar les mesures necessàries que afavoreixin la seva conservació.

Facilitar aquesta tasca és el principal objectiu del llibre Identificación y conservación de fotografías, un referent en el seu àmbit, realitzat per Jordi Mestre, responsable del servei de fotografia de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Plantejat de manera molt pràctica i didàctica, dóna les claus, per exemple, per poder saber si el que estem observant és un daguerreotip, una foto polaroid, un negatiu en vidre o en plàstic.

"El que pretenc en aquest volum -explica Jordi Mestre- és donar les bases per poder establir aquestes diferències facilitant així la identificació del material. Per això, a més del text s'inclouen les il·lustracions imprescindibles per dur a terme aquesta tasca ".

El llibre va ser editat per primera vegada fa uns anys en versió impresa, però ara ja es pot adquirir la segona edició, revisada i actualitzada, en format digital (clicar aquí).

SINOPSI

La fotografia digital ha desplaçat recentment a la fotografia química com a sistema majoritari, el que provoca una gran valoració de la primera i nous reptes i conceptes en la producció i conservació de la fotografia digital si volem llegar a les futures generacions un patrimoni tan valuós i fràgil com el fotogràfic.

Primer de tot hem de recórrer a la seva identificació per conèixer concretament davant quin dels múltiples procediments que englobem sota el nom de fotografia ens trobem, ja que no és el mateix un daguerreotip que un platinotip, una diapositiva o un arxiu digital. Cada procediment requerirà seves pròpies condicions de conservació.

Per identificar i conservar el nostre patrimoni fotogràfic hem de tenir present tant la seva història com els seus materials i suports, per així ser capaços de proporcionar les condicions oportunes a cada cas i saber amb quins problemes ens podem enfrontar a l'hora de donar-los una resposta adequada.

La fotografia digital, alhora que obre noves perspectives, suposa un repte que s'ha de gestionar amb coneixement, tant quan s'usa com a suport per a la conservació de fotografies químiques com per als arxius digitals.

Sobre l'autor

Jordi Mestre i Vergés (Girona, 1953) va estudiar ciències químiques al mateix temps que treballava com a laboratorista de fotografia. Ja llavors s'interessa per la conservació de les fotografies. Durant tota la seva tasca professional ha compaginat la feina com a fotògraf amb el de conservador de fotografies. En 1978 comença a treballar en premsa: a El Periódico i després a l'Avui com a responsable de fotografia. Des de 2003 exerceix aquesta tasca a l'IPHES, cosa que comporta la documentació i registre de les campanyes arqueològiques que aquest centre s'efectua en nombrosos jaciments, tant al nostre país (Atapuerca, Orce ... ) com a l'estranger, feina que implica la realització d'imatges per a museus i tot tipus de publicacions.

 

Paral·lelament, Jordi Mestre ha investigat sobre nous procediments de conservació, alhora que imparteix cursos i col·labora regularment amb grans arxius fotogràfics, tant públics com privats.