La vegetació ara fa 3,5 milions d'anys

Les restes pol·líniques que es troben atrapades dins les precipitacions d’òpal (ninots) han permès identificar les diferents espècies vegetals i reconstruir el paisatge que hi havia a la zona ara fa uns 3,5 milions d’anys.

Ens mostren un moment inicial de la transició entre les selves tropicals de finals del Neogen (entre 23 i 1,8 milions d’anys) i els actuals boscos mediterranis del Quaternari (entre 1,8 milions d’anys i l’actualitat). La major part del paisatge estava format per boscos molt densos que arribaven fins a la costa, on els aiguamolls eren molt més continus que en l’actualitat.

En les zones de costa o de ribera, com és el cas del Camp dels Ninots, hi abundaven els arbres del gènere Taxodium (Cupressaceae) de fulla perenne, com ara els xipresos. A més, s’hi trobaven espècies del gènere Myrica (Myricaceae), entre les quals n’hi ha de perennes i de caducifòlies, i les espècies dels gèneres Symplocos (Symplocaceae) i Nyssa (Cornaceae).

Diferents arbres com la sequoia (Sequoia), el cedre (Cedrus) i la tsuga (Tsuga) dominaven la muntanya mitjana, juntament amb espècies actuals com el roure (Quercus), el faig (Fagus), el carpí (Carpinus) i el bruc (Ericaceae). Pel que fa a l’alta muntanya, estava representada principalment per arbres com l’avet (Abies) i la pícea (Picea).

Al costat d’aquesta vegetació exuberant, també hi havia les típiques herbes d’aiguamolls, com el canyís, la boga i els joncs, i prats amb gramínies, geranis i campanetes, entre d’altres.