L’evolució sense sentit

 

Jordi Agustí (paleontòleg) i Eudald Carbonell (arqueòleg) són dos investigadors amb una llarga trajectòria científica que, d’una manera més o menys intensa, a vegades han compartit a través de diferents projectes. La creació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) el 2006 va propiciar la consolidació d’aquestes col·laboracions. Actualment, Carbonell dirigeix aquest centre i Agustí n’és el responsable de recerca, la qual cosa ha afavorit el diàleg científic entre ambdós.

 

En aquest context, i coincidint amb l’any Darwin, el 2009 va sorgir la necessitat d’ordenar tot aquest pensament, intercanviar opinions i establir una conversa entre els dos oberta a tota la població. Produït per l’IPHES, i amb caire setmanal, es va començar a emetre el 12 de maig per Tarragona Ràdio l’espai “Diàlegs sobre l’evolució”, presentat per la periodista Yolanda García. L’emissió es va perllongar fins al 28 de juliol.

 

Aquestes converses són la base del llibre que ara es presenta, L’evolució sense sentit (editorial Empúries). En castellà ha estat editat per Península amb el títol La evolución sin sentido i es va presentar el dimecres 12 de juny a les 20.15 h, al Museo de la Evolución Humana, a Burgos.

Agustí i Carbonell ens conviden a reflexionar d’una manera clara sobre alguns dels moments claus de la història de l’evolució humana i sobre com podem esbrinar les nostres possibilitats de futur com a espècie, més enllà de la crisi del sistema actual, aplicant, per exemple, el progrés conscient i l’evolució responsable.

 

Jordi Agustí i Eudald Carbonell comparteixen la idea que la reflexió sobre les perspectives de la humanitat no és possible sense indagar, alhora, què és allò que ens fa humans i què vol dir ser-ho, i tots dos tenen l’experiència, el rigor i els coneixements que calen per afrontar-ho amb precisió i claredat. Per aquest motiu, es parla dels orígens de l’Homo sapiens, es repassen alguns avanços importants en el camp de la paleoantropologia i l’arqueologia, així com de la trajectòria de cadascun dels dos autors.

 

Cal destacar la rellevància del complex d’Atapuerca. Per aquest motiu aprofundeixen en la seva autèntica significació i incideixen especialment en l’acumulació de fòssils humans (d’Homo heidelbergensis) descoberta a la Sima de los Huesos, on a més hi ha evidències de que fa sobre 400.000 anys ja es rendia algun tipus d’homenatge als homínids que morien, o Gran Dolina, on es va posar al descobert una nova espècie, Homo antecessor.

 

La crisi sistèmica

 

En tot cas, sovint la conversa no se centra només ens aspecte relacionats estrictament amb la teoria de l’evolució sinó que també hi té el seu lloc la filosofia de la ciència. Tornant al cas esmentat de la Sima de los Huesos, s’aprofita, per exemple, l’oportunitat per preguntar-se sobre  la significació de la impressionant acumulació de restes humanes que hi ha en aquest jaciment. Hi ha discussió sobre si foren llançades a l’avenc o si es trobaven simplement a l’interior de la cova i van quedar sepultades a causa de moviments sísmics. Si es tracta d’homínids llançats intencionadament, ja cadàvers (tal com semblaria indicar l’absència de fractures cranials i postcranials rellevants) estaríem parlant de la primera prova de ritual funerari? Una eina de pedra perfectament esculpida apareguda entre els cadàvers, per alguns ha estat interpretada com una ofrena.

 

A L’evolució sense sentit també hi ha lloc per explicar com l’atzar ens ha fet humans,el perquè de la crisi sistèmica, què sabem dels neandertals i, per suposat, el paper de Darwin i la Teoria de l’evolució.