Un dels grans interrogants pendents de resoldre sobre els 28 homínids dipositats a la Sima de los Huesos (Atapuerca, Burgos), d’una antiguitat de sobre 430.000 anys, és saber quina relació genètica mantenen amb altres espècies que van coexistir en aquell període, essent el cas dels sapiens, denisovans i neandertals. La troballa d’ADN en els fòssils de la Sima ha ajudat a aclarir el panorama i conclou que els homínids d’aquest jaciment estan més propers als neandertals que als denisovans. Així ho publica la revista Nature aquest dilluns 14 de març en un article entre els signants del qual hi ha l’arqueòleg Eudald Carbonell, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca.
L’ADN nuclear és molt important perquè s’hereta per la línia materna i paterna, a diferència de l’ADN mitocondrial que només ho fa per la materna. Conseqüentment, el primer esmentat conté una informació molt més completa.
