Així ho demostra l’estudi d’un centenar de restes fòssils d’aquest felí en bon estat de conservació descobertes a l’Abric Romaní, a Capellades

Les preses més habituals dels neandertals eren animals de talla mitjana i gran, com ara cérvols, cavalls i urs (ungulats). Per aquest motiu, tradicionalment se’ls havia atribuït una dieta especialitzada en el consum d’aquests animals. No obstant això, cada cop hi ha més evidències, tot i que escasses, que indiquen que la dieta dels neandertals era més àmplia del que es pensava, i que incloïa també el consum de vegetals, de petites preses (de menys de 20 kg), carnívors i recursos marins.

Marques de tall observades en les restes fòssils de gat salvatge trobades a l’Abric Romaní que demostren que aquest animal va ser processat pels neandertals – IPHES

En aquesta línia, un estudi que recollia la revista Quaternary International demostra que el gat salvatge va formar també part de l’alimentació de les poblacions neandertals que fa 55.000 anys van viure al jaciment de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia). Aquest fet també avala la capacitat d’aquests homínids per a adaptar-se a l’entorn.
Concretament, en aquesta recerca realitzada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), es constata que un individu adult de gat salvatge (Felis silvestris) va ser introduït a l’interior de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), al nivell 0, d’uns 55.000 anys d’antiguitat. Allí va ser processat (amb la corresponent extracció de la pell, de la carn i de la medul·la òssia) i consumit per un grup de neandertals.

En vermell, les parts de l’esquelet del gat que s’han recuperat al jaciment Abric Romaní, en un nivell de fa sobre 55.000 anys. – IPHES

«Segurament aquest grup era de pocs individus –apunta l’arqueòloga Joana Gabucio, signant principal de l’article–. Aquesta observació es fonamenta en dues raons. La primera, que l’adquisició d’un gat salvatge no requereix la participació de moltes persones; i la segona, que les restes del seu esquelet estaven totes concentrades en 5 m²». En canvi, els fòssils d’animals més grans estan distribuïts per tota la superfície de l’abric, d’uns 275 m². «Hi ha estudis etnoarqueològics que indiquen que els animals petits tendeixen a ser compartits per menys individus i a través d’espais més pròxims que els de talla mitjana o gran», manifesta.

Exemplar de gat salvatge

L’equip que ha investigat el cas ha arribat a aquestes conclusions després d’haver analitzat totes les restes de gat salvatge recuperades al nivell 0 de l’Abric Romaní. S’ha tingut en compte la representació anatòmica, les modificacions de la superfície òssia (on destaquen les marques de tall), la fracturació i la dispersió de les restes, incloent-hi la identificació de remuntatges o encaix de les peces (és a dir, com si se’n fes un puzle). En total s’ha analitzat un centenar de restes i totes en bon estat de conservació.
El cas d’aquest gat salvatge representa una excepció, tant en el context del nivell 0 com a l’Abric Romaní en conjunt, on els animals més explotats pels neandertals eren els cérvols, els cavalls i els urs. A diferència del cas del gat salvatge, l’obtenció i el processament d’aquests grans animals requeria la participació d’un grup nombrós de persones i, en conseqüència, les seves restes acabaven distribuïdes per una superfície molt àmplia.

Joana Gabucio, autora principal de l’article, a l’IPHES – Gerard Campeny/IPHES

«No ens consta cap altre cas publicat de consum concret de Felis silvestris per part de neandertals», observa Joana Gabucio. «En canvi, sí que s’han documentat algunes evidències de consum d’altres petits carnívors, com ara linxs, en un nivell més modern del mateix Abric Romaní, guineus, etc. També s’ha documentat l’ús antròpic d’altres petites preses com conills, aus, tortugues… i, fins i tot, de carnívors més grans (lleopards, ossos) i alguns recursos marins i aquàtics».

Procés d’excavació al nivell 0 de l’Abric Romaní, amb Joana Gabucio en primer terme – Gerard Campeny/IPHES

Recursos alimentaris
L’aprofitament antròpic d’aquest petit fèlid també representa un cas excepcional en el context del paleolític mitjà europeu. A grans trets, els conjunts zooarqueològics de l’època estan dominats per ungulats de talla mitjana i gran. Molts investigadors havien argumentat que no es va produir una ampliació significativa de la dieta fins al paleolític superior. No obstant això, cada cop hi ha més evidències que indiquen l’aprofitament d’altres recursos alimentaris (vegetals, aquàtics, petites preses, carnívors) per part de grups humans diferents de l’Homo sapiens. Així doncs, aquest estudi se suma al creixent nombre de publicacions que indiquen que els neandertals eren capaços d’adaptar-se a les restriccions del medi i a les necessitats socials de cada moment, responent amb diferents estratègies de subsistència, com és l’aprofitament de carnívors.


Referència bibliogràfica
Gabucio, M.J., et al., «A Wildcat (Felis silvestris) Butchered by Neanderthals in Level 0 of the Abric Romaní Site (Capellades, Barcelona, Spain)». Quaternary International (2013)

Skip to content