Fins fa poc, l’explotació sistemàtica de les aus es considerava una característica exclusiva de la conducta humana moderna
Fins fa poc temps, l’explotació sistemàtica de les aus amb finalitats alimentàries es considerava una característica exclusiva de la conducta humana moderna (Homo sapiens). En canvi, alguns estudis han deixat entreveure que això podia no ser d’aquesta manera. En aquest context s’emmarca un estudi que ha fet públic la revista Scientific Reports on es constata que els neandertals també haurien caçat coloms salvatges (avantpassats dels actuals) i que formarien part de la seva dieta. En el treball ha pres part Jordi Rosell, arqueòleg de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i investigador docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Per arribar a aquesta conclusió, un equip internacional encapçalat per Ruth Blasco i Clive Finlayson, tots dos del Gibraltar Museum, han analitzat ossos de coloms salvatges descoberts a la cova de Gorham (Gibraltar), amb una cronologia compresa entre els 67.000 i 28.000 anys aC. Aquest rang de temps coincideix amb l’ocupació de la cova pels neandertals i, posteriorment, pels Homo sapiens.
«En alguns d’aquests ossos –comenta Jordi Rosell-, hem observat marques de tall o signes de cremació, que poden indicar que aquelles aus podien haver estat esquarterades i cuinades». «La proporció dels ossos trobats amb marques de tall –puntualitza el mateix arqueòleg- ha estat relativament petita, però hem de tenir en compte que aquest tipus d’animalons requerien un esquarterament mínim i es podien menjar directament amb les mans. En aquest sentit, s’han identificat marques de dents humanes en alguns ossos, que són una evidència més que els habitants de la cova es van menjar aquells ocells».
Amb aquest treball, els investigadors proposen que els neandertals podrien haver tingut habilitats similars als humans moderns pel que fa a l’obtenció d’aliments.
Referència bibliogràfica
Blasco, R. et al., «The Earliest Pigeon Fanciers. Scientific Reports, 4, 5971; DOI:10.1038/srep05971 (2014)
