Les dents parlen: Les dones filadores de Castellón Alto

by Andrea Alías | 7 març 2025 | Evoluciona-org, Prehistòria a casa

Autores i autor:

Marina Lozano                       Andrea Alías                       Ángel Rubio

Resum:

Sabíeu que les dents ens poden explicar històries? Un grup d’arqueòlogues i arqueòlegs ha estudiat les dents d’esquelets molt antics per descobrir que feien les dones a la prehistòria. Han trobat unes marques molt curioses en les dents de cinc dones que van viure fa 4000 anys a Castellón Alto. Aquestes marques ens rebel·len que les dones eren expertes fent fil per cosir!  

Castellón Alto: Un poblat de la cultura d’El Algar:

Fa molt, molt de temps, al sud-est d’Espanya, va existir una cultura anomenada El Algar. Vivien en poblats construïts a dalt de turons per a controlar el territori.

Imagina’t cases grans, amb espais per guardar menjar i aigua. Alguns poblats tenien murs i fossats per protegir-se. La majoria de la gent conreava la terra i cuidava dels animals, però també hi havia persones que feien ceràmica, teixien roba o treballaven els metalls.

Quan algú moria, l’enterraven dins del poblat, a vegades fins i tot a sota del terra de les cases! Enterraven els difunts amb objectes importants com armes, joies, pots de ceràmica i fins i tot menjar. No totes les tombes eren iguals, algunes tenien més objectes que d’altres. Això ens demostra que hi havia persones més riques que altres, i que, per tant, la societat estava dividida en classes, hi havia caps, artesans i pagesos.

Però les diferències no només depenien de la riquesa, els arqueòlegs i arqueòlogues hem descobert que també hi hauria diferències basades en el seu gènere, edat, i altres diferències socials que haurien estat importants per la gent de El Algar.

Estudi de les dents a Castellón Alto:

Les dents són com un llibre que ens expliquen coses sobre la nostra vida. Per exemple, si tenim les dents gastades, potser som més vells, o tenim una dieta amb menjars molt durs.

Si tenim moltes càries, segur que menjàvem molts dolços! Les càries apareixen quan mengem productes amb sucres com per exemple el midó, la glucosa, la fructosa, la sacarosa o la lactosa. Comencem a veure moltes càries al neolític, ja que menjaven molts cereals, fruites, llet i formatge.

Penseu que avui en dia mengem molts d’aquests sucres? En quins menjars?

Però els arqueòlegs estaven buscant una altra cosa: marques que ens diguessin quines feines feien aquestes persones amb les seves dents. Alguna vegada has utilitzat les dents com si fossin una eina? Per què les has fet servir?

Van examinar les dents de 106 esquelets: 46 homes, 39 dones i 14 nens i nenes. Van mirar les dents amb cura, sense microscopi, per veure la seva forma, mida, color i textura. Aquest tipus d’anàlisis es diu anàlisi macroscòpic.Van separar les marques causades pel menjar o les malalties, de les marques fetes per utilitzar les dents com una eina.

Llavors, van veure les dents de cinc persones que cridaven l’atenció. Eren totes de dones, i tenien uns solcs molt estranys. Un maxil·lar pertanyia a una dona molt gran, gairebé no li quedava capdent! I les dents que li quedaven tenien unes marques molt profundes, unes marques que normalment no tenim a les dents.

Aquests solcs no eren normals! Què creus que els va causar?

Els arqueòlegs i arqueòlogues van mirar les dents amb un microscopi i van descobrir que s’havien fet servir per passar un material d’un costat a l’altre, amb moviments repetitius.

Creuen que aquestes dones feien servir les dents per fabricar fil. Amb les dents, mullaven la llana o el lli i li donaven voltes per fer el fil per teixir. S’han trobat altres dones fent el mateix en llocs com Turquia, Espanya i Portugal.

Conclusió:

Les cinc dones de Castellón Alto eren expertes filadores. Segurament eren molt respectades perquè eren artesanes amb un talent molt útil per a la cultura d’El Argar.

Però avui en dia, teixir no sembla tan important. Només ens impressiona quan ho fa un dissenyador famós. Per què creus que hem deixat d’admirar l’art de cosir?

Gràcies a les dents, hem descobert la vida de cinc dones de Castellón Alto, i hem reescrit la seva història.

Les dones tenien edats diferents, des d’una noia de 16 anys fins a una dona gran sense dents. Segurament les dones grans ensenyaven a les joves a teixir, passant el seu coneixement de generació en generació.

• Inspira’t! Pregunta a una persona gran si coneix algun ofici tradicional. Et poden ensenyar com es feia?

Referències:

Marina Lozano et al. (2021) Argaric craftswomen: Sex-based divison of labor in the Bronze Age southeastern Iberia.