Abric Romaní Capellades
Abric Romaní Capellades (Barcelona) 70.000- 40.000 BP Paleolític Mig Plistocè Superior Jaciment en cova (abric)
L’Abric Romaní és el dipòsit més excavat de la Cinglera del Capelló. L’abric es troba al nord de la Cinglera i té una exposició solar NE. La seva estratigrafia té més de 20 metres i no coneixem encara la seva fi. Té unes 27 capes arqueològiques. L’interval cronològic de la secció estratigràfica és el de 40 a 70 Ka determinat per les sèries de l’Urani i dates radiocarbòniques.
Les primeres excavacions comencen el 1909, però el gruix de la informació de què actualment disposem és la generada per la intervenció multidisciplinar iniciada el 1983. Primer pel CRPES de Girona i, a partir del 1989, per la Universitat Rovira i Virgili.
Les anàlisis pol•líniques han dividit l’estratigrafia en 5 fases amb canvis climàtics abruptes característics de l’estadi isotòpic 3. El taxó dominant és Pinus sylvestris. La primera fase, entre 70-60 Ka, està caracteritzada pel bosc termòfil; hi ha episodis de canvis ràpids d’ambients d’estepa. La segona fase de 66-57 Ka té condicions ombrotèrmiques humides i fredes amb canvis ambientals abruptes. La tercera fase, entre 57-50 Ka, està caracteritzada per oscil•lacions climàtiques. Hi ha un breu període d’humitat i increment de la humitat. La quarta fase de 50 a 46 Ka té unes condicions seques i fredes, amb taxons com Asteraceae, Poaceae and Artemisia. La darrera fase, entre 46-40Ka, és un període de bosc termòfil on Pinus sylvestris domina i on també hi ha altres taxons com Quercus, Olea, Phillyera, Pistacia, Ericaceae.
Hi ha bastantes capes arqueològiques que tenen un interessant registre de macrorestes de fusta pseudomorfitzats per l’acreció travertínica o carbonitzats pels focs fets durant les ocupacions humanes (a la imatge detall d’un pseudomorf localitzat al nivell O). Algunes d’aquestes restes han estat interpretades com artefactes. Alguns dels més recents han estat interpretats com a restes d’habitacions o construccions efímeres. L’antracologia dels carbons de les llars, i els dipòsits associats, i també d’alguns dels artefactes de fusta carbonitzats ha determinat el taxó Pinus sylvestris.
El registre faunístic té dos taxons principals en tots els nivells arqueològics Cervus elaphus i Equus caballus. Les espècies Bos sp., Rhinocerotidae sp., Elephas sp., Capra pyrenica, Sus scrofa i Rupicapra rupicapra, també hi són presents. La presència de carnívors és marginal.
El sílex és la roca més utilitzada per fer eines en tots els nivell arqueològics. Hi ha també eines fetes amb calcària i quars. La tecnologia d’aquestes eines és l’habitual dels grups del Paleolític Mig. L’explotació discoïdal és dominant, tot i que en ocasions hi ha nuclis que presenten superfícies jerarquitzades característiques del mètode levallois. Els denticulats són els artefactes retocats dominants, amb valors que arriben al 90 %. Els estudis funcionals d’aquests artefactes suggereixen diferents activitats relacionades amb el treball de la pell i el processament de la biomassa dels animals.
L’excavació de l’Abric Romaní en una extensió propera als 200 metres ha contribuït de manera decisiva a l’excavació d’estructures arqueològiques fetes per les poblacions arcaiques europees. Els fogars a l’abric Romaní són molt abundants. Hi ha similituds amb els fogars fets per les poblacions arcaiques del Pròxim Orient. La documentació dels fogars de l’Abric Romaní és multiescalar ja que pretén ser la forma d’organitzar la reconstrucció paleoetongràfica de les ocupacions humanes. Aquesta interpretació es recolza amb la documentació planimètrica de l’excavació i continua al laboratori amb l’anàlisi de les activitats antròpiques registrades entorn els fogars.
La interpretació funcional que fem dels fogars de l’abric Romaní és molt similar a la dels treballs etnoarqueològics. Una altra qüestió és la senzillesa de les seves característiques constructives: n’hi ha molts de morfologia plana, però també n’hi ha amb pedres, amb pseudomorfs de fusta, amb clots, dins de cubeta amb pedres calcinades i sense. Aquestes altres formes de construir fogars han estat idealment atribuïdes a la capacitat de l’home modern.
Una classificació de fogars de l’Abric Romaní pot ser resumida gràcies a la informació del seu anàlisis espacial, de les cadenes operatives determinades en les acumulacions d’artefactes i ossos entorn els fogars i de l’anàlisi de fàcies i microfàcies de la sedimentació antròpica. Aquesta classificació està basada en els fogars ben conservats.
Per una banda fogars petits en àrees buides d’artefactes. El diàmetre del foc es més petit de 0.5 metres. La secció del fogar mostra llentions amb soles rubefactades de 0.2 m. de llargària. L’estrat carbonós del fogar és menor de 1 cm. El gruix de la rubefacció en el substrat pot arribar a ser tant gran de 7 cm. Hi ha poca dispersió de les fàcies de combustió.
Aquestes observacions suggereixen que aquests fogars són de llum i calor. Sovint, però no exclusivament, els trobem vora la paret de l’abric. En alguns nivells arqueològics hem observat o demostrat que hi ha una regularitat d’un metre entre fogars que recolza l’analogia etnoarqueològica de zones de repòs i descans d’habitacions en abrics.
Per l’altra fogars grans amb artefactes de diàmetres més grans de 0.5 metres. La secció del foc mostra llentions amb soles rubefactades de 0.2 m. de llargària. L’espessor de l’estrat carbonós pot ser tan gran com 10 cm. El gruix de l’estrat rubefactats és menor de 5 cm. La dispersió del fogar pot estar molt a poc desenvolupada.
La interpretació d’aquestes estructures de combustió és doble d’acord amb la durada de les ocupacions. En general es possible fer l’analogia amb els fogars externs etnoarqueològics amb una zona drop i una zona toss. Són fogars que defineixen els espais domèstics de grups humans amb diferent grau de mobilitat. Hi ha fogars d’aquest tipus documentats en ocupacions curtes (vivacs del nivell i) o en ocupacions llargues (campaments del nivell J). En els fogars d’ocupacions llargues hem detectat possibles efectes de selecció dels artefactes vora els fogars. També hem descrit fogars, per exemple, especialitzats ja que només hi ha quasi bé restes faunístiques i pseudomorfs de fusta. Els fogars amb artefactes en context d’ocupacions de curta durada no són tant grans.
Publicacions: