La imatge que tenim de la prehistòria acostuma a ser el d’una persona, a prou feines vestides, amb un tros de pell d’animal lligada com podien, cabells despentinats i descalça. Però la realitat és molt diferent, les arqueòlogues i arqueòlegs hem descobert evidències d’ornaments i robes prehistòriques molt complexes. Per exemple a La Madeleine un nen portava un conjunt amb més de 1.500 petxines! En aquest taller descobreix com eren els nostres avantpassats, el seu aspecte, moda i creativitat.
Inspira’t en la prehistòria i crea el teu propi collaret! Realitzat amb petxines i tècniques prehistòriques.
Especificacions tècniques:
Públic: General
Duració: 60 minuts
Espai: Tancat
Materials: Cadires pel públic i una pantalla/projector ppt
És un taller pràctic sobre l’evolució humana, principalment des d’un punt de vista biològic, des de fa 7 milions d’anys fins a l’actualitat.
Comencem amb un taller dinàmic “El misteri dels cranis” durant el qual els alumnes prenen mesures de cranis d’homínids, relacionats amb la nostra evolució, identificant d’aquesta manera els trets arcaics dels trets moderns.
L’objectiu és presentar la història de la nostra espècie en relació amb la resta de primats de la nostra família, recalcant importants fites de la nostra evolució com ara el bipedisme i el desenvolupament del cervell.
En acabar el taller es realitza una xerrada durant la qual abordarem qüestions d’evolució social, com ara les evidències més antigues de solidaritat o violència entre humans, el comportament simbòlic i l’art, mobilitat i migracions.
Exif_JPEG_420
Requisits tècnics:
Duració: 90 minuts.
Franja públic: Dissenyat per ESO/Batxillerat però adaptable a altres edats.
Aforament: Aproximadament 25 alumnes (ens adaptem a grup/classe).
Espai: Classe. Es necessitarà un projector o pantalla per la presentació.
Objectius didàctics:
Els alumnes aprendran sobre l’evolució humana, analitzaran cranis humans, utilitzant el mètode científic i realitzaran mesures matemàtiques per tal d’explorar els canvis en l’espècie humana. També s’exploraran temes d’evolució social i es reflexionarà sobre l’origen de la humanitat, i la complexitat de la nostra espècie.
Competències:
Biologia i geologia:
Competència específica 1: Interpretar fenòmens de la naturalesa, predient i argumentant el seu comportament a partir de models, lleis i teories propis de la biologia i la geologia.
Competència específica 2: Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament dades i informació.
Sabers: Projecte científic; Genètica i evolució
Ciències Socials: Geografia i Història.
Competencia específica 7: Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col·lectives des d’una perpectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinença.
Competència específica 8: Analitzar les formes de vida i els fets i fenòmens socials, passats i presents, des de la perspectiva de gènere.
Societats i territoris: Mètodes de les ciències socials; Cronologia i temps històric; Origen de la humanitat; Les persones invisibilitzades de la història; Evolució de les expressions artístiques i culturals.
Ciències generals:
Competència 2: Aplicar principis, lleis i teories científiques vigents en l’explicació i la predicció del entorn.
Competència 6: Utilitzar recursos variats, de topologia i format diversos, per buscar i seleccionar informació fiable i contrastada i establir col·laboracions aplicant el sentit crític i ètic.
Sabeu on van a parar totes les vostres deixalles? Les podem fer desaparèixer realment? Us imagineu com gestionaven les escombraries els nostres avantpassats prehistòrics? Què podem aprendre?
Amb aquesta activitat descobrireu, tot excavant, com es tractaven les deixalles durant la Prehistòria.
Després podreu comparar aquesta informació amb el tractament que es fa de la brossa avui en dia, mentre reviseu alguns residus actuals. Finalment, tot jugant, reflexionarem sobre el que hem après i el que cal que ens replantegem de cara al futur.
Taller dissenyat per Maria Joana Gabucio i Patricia Martín, basat en els estudis arqueològics del jaciment Abric Romaní (Capellades).
Requisits tècnics:
Duració: 60 minuts.
Franja públic: Dissenyat per Cicle Superior/ESO però adaptable a totes les edats.
Aforament: Aproximadament 25 alumnes (ens adaptem a grup/classe).
Espai: Ens adaptem a l’espai que tingueu disponible.
Objectius didàctics:
Els nens i nenes aprendran diferents mètodes de gestió de les deixalles, i reflexionaran sobre el consum de les societats modernes, en comparació amb les societats prehistòriques. Mitjançant activitats dinàmiques treballaran el treball en equip, la capacitat d’anàlisi crítica i reflexionaran sobre el seu paper en el desenvolupament d’una societat sostenible.
Competències:
Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural.
Competència específica 6: Analitzar críticament les causes i conseqüències de la intervenció humana en l’entorn integrant els vessants social, econòmic, cultural, tecnològic i ambiental.
Cultura científica: Iniciació a l’activitat científica; La vida al nostre planeta; Matèria, forces i energia
Societats i Territoris: Reptes del món actual; Consciència ecosocial
Educació en Valors Cívics i Ètics
Competència específica 3: Integrar i avaluar les relacions sistèmiques entre l’individu, la societat i la natura i l’ecodependència de les activitats humanes.
Sabers: Sostenibilitat i ètica ambiental
Ciències Socials: Geografia i Història.
ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles; ODS 12. Consum i producció responsables; ODS 13. Acció climàtica Reptes del món actual: Objectius de desenvolupament sostenible; Emergència climàtica; Biodiversitat, recursos naturals i desigualtat.
Societats i territoris: Mètodes de les ciències socials; Cronologia i temps històric; Consciència ambiental
La Paleontologia estudia el passat de la vida a la Terra a través dels fòssils. Els fòssils animals ens donen informació del paisatge i clima del passat. El 2003 vam començar la nostra investigació al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella), un jaciment que mostra com era la vida fa 3 milions d’anys. Aquest jaciment ha representat una important font d’informació per a la recerca paleontològica internacional.
En aquest taller descobreix com els paleontòlegs poden descobrir l’impacte del clima en el nostre ecosistema i com els canvis més insignificants poden tenir grans conseqüències.
Taller dissenyat per: Adriana Linares, Federica Grandi, Loïc Lebreton i Andrea Alías
bbbb
Requisits tècnics:
Durada: 60 minuts (Adaptable)
Franja del públic: Dissenyat per a ESO i Batxillerat però adaptable a altres edats
Aforament: Aproximadament 25 alumnes (ens adaptem al grup/classe)
Espai: Classe. Idealment amb un ordinador i/o projector per a mostrar ppt
Objectius didàctics:
Els alumnes aprendran sobre els canvis climàtics del passat, i com el seu estudi ens pot ajudar a predir l’emergència climàtica actual. Treballaran en equip i utilitzaran el mètode paleontològic per l’anàlisi dels fòssils i interpretació de l’evolució climàtica.
Competències:
Biologia i geologia:
Competència específica 1: Interpretar fenòmens de la naturalesa, predient i argumentant el seu comportament a partir de models, lleis i teories propis de la biologia i la geologia.
Competència específica 2: Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament dades i informació.
Competència específica 5: Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, bastant-se en els fonaments de les ciències biològiques i geològiques.
Competència específica 6: Analitzar els elements del paisatge, utilitzant de forma integrada els coneixements procedents de la biologia, la geologia i les ciències ambientals.
Sabers: Projecte científic; Ecologia i sostenibilitat; Genètica i evolució; La terra en l’univers
Ciències generals:
Competència 2: Aplicar principis, lleis i teories científiques vigents en l’explicació i la predicció de l’entorn.
Competència 3: Argumentar sobre la importància d’incorporar hàbits saludables i sostenibles.
Competència 4: Aplicar els coneixements i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència.
Sabers: Construint ciència; El sistema terra ODS 13. Acció climàtica; ODS 15. Vida terrestre.
Xerrada sobre la vida a la prehistòria amb demostració de talla lítica i encesa de foc utilitzant tècniques prehistòriques. Els nens i les nenes exploraran com era la vida a la prehistòria tot manipulant rèpiques d’objectes descoberts en jaciments prehistòrics.
El taller s’adaptarà a les descobertes de la prehistòria local. Es parlarà dels recents descobriments en termes de dieta prehistòrica, el paper de les dones i la vida dels nens i les nenes.
Activitats opcionals: “Tir amb llança”, “Aprèn la tècnica de foc amb arc”, “Construïm una cabana prehistòrica”
Requisits tècnics:
Duració: 90 minuts
Franja públic: Dissenyat per primària però adaptable a altres edats.
Aforament: Aproximadament 25 alumnes (ens adaptem a grup/classe).
Espai: Espai obert (pati). Si es vol fer a la classe s’haurà de sortir fora per fer el foc
Objectius didàctics:
Els nens i nenes aprendran sobre la prehistòria des d’una perspectiva global: medi, fauna, canvis culturals, etc.
L’activitat motiva als alumnes a fer preguntes, analitzar les diferències entre el passat i el present i reflexionar sobre la interconnexió mundial, els processos d’integració cultural i els moviments migratoris. També, s’inclouen activitats físiques, en les que els nens i nenes experimentaran d’una manera activa com era la vida a la prehistòria.
Competències:
Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural.
Competència específica 2: Plantejar-se preguntes sobre el món, aplicant les diferents formes de raonament imètodes del pensament científic, per interpretar, respondre i predir els fets i fenòmens del medi natural, social icultural i per prendre decisions creatives i decidir actuacions ètiques i socialment sostenibles.
Competència específica 5: Analitzar les característiques de diferents elements o sistemes del medi natural, social icultural, identificant la seva organització i propietats, establint relacions entre aquests, per tal de reconèixer el valordel patrimoni cultural i natural i emprendre accions per a un ús responsable, la seva conservació i millora.
Competència específica 7: Observar, detectar, comprendre i interpretar canvis i continuïtats del medi natural, sociali cultural, analitzant relacions de causalitat, simultaneïtat i successió.
Cultura científica: La vida al nostre planeta; Matèria, forces i energia.
Societats i territori: Reptes del món actual; Lliçons del passat; Alfabetització cívica; Consciència ecosocial.
Sabíeu que les dents ens poden explicar històries? Un grup d’arqueòlogues i arqueòlegs ha estudiat les dents d’esquelets molt antics per descobrir que feien les dones a la prehistòria. Han trobat unes marques molt curioses en les dents de cinc dones que van viure fa 4000 anys a Castellón Alto. Aquestes marques ens rebel·len que les dones eren expertes fent fil per cosir!
Castellón Alto: Un poblat de la cultura d’El Algar:
Fa molt, molt de temps, al sud-est d’Espanya, va existir una cultura anomenada El Algar. Vivien en poblats construïts a dalt de turons per a controlar el territori.
Imagina’t cases grans, amb espais per guardar menjar i aigua. Alguns poblats tenien murs i fossats per protegir-se. La majoria de la gent conreava la terra i cuidava dels animals, però també hi havia persones que feien ceràmica, teixien roba o treballaven els metalls.
Quan algú moria, l’enterraven dins del poblat, a vegades fins i tot a sota del terra de les cases! Enterraven els difunts amb objectes importants com armes, joies, pots de ceràmica i fins i tot menjar. No totes les tombes eren iguals, algunes tenien més objectes que d’altres. Això ens demostra que hi havia persones més riques que altres, i que, per tant, la societat estava dividida en classes, hi havia caps, artesans i pagesos.
Però les diferències no només depenien de la riquesa, els arqueòlegs i arqueòlogues hem descobert que també hi hauria diferències basades en el seu gènere, edat, i altres diferències socials que haurien estat importants per la gent de El Algar.
Estudi de les dents a Castellón Alto:
Les dents són com un llibre que ens expliquen coses sobre la nostra vida. Per exemple, si tenim les dents gastades, potser som més vells, o tenim una dieta amb menjars molt durs.
Si tenim moltes càries, segur que menjàvem molts dolços! Les càries apareixen quan mengem productes amb sucres com per exemple el midó, la glucosa, la fructosa, la sacarosa o la lactosa. Comencem a veure moltes càries al neolític, ja que menjaven molts cereals, fruites, llet i formatge.
Penseu que avui en dia mengem molts d’aquests sucres? En quins menjars?
Però els arqueòlegs estaven buscant una altra cosa: marques que ens diguessin quines feines feien aquestes persones amb les seves dents. Alguna vegada has utilitzat les dents com si fossin una eina? Per què les has fet servir?
Van examinar les dents de 106 esquelets: 46 homes, 39 dones i 14 nens i nenes. Van mirar les dents amb cura, sense microscopi, per veure la seva forma, mida, color i textura. Aquest tipus d’anàlisis es diu anàlisi macroscòpic.Van separar les marques causades pel menjar o les malalties, de les marques fetes per utilitzar les dents com una eina.
Llavors, van veure les dents de cinc persones que cridaven l’atenció. Eren totes de dones, i tenien uns solcs molt estranys. Un maxil·lar pertanyia a una dona molt gran, gairebé no li quedava capdent! I les dents que li quedaven tenien unes marques molt profundes, unes marques que normalment no tenim a les dents.
Aquests solcs no eren normals! Què creus que els va causar?
Els arqueòlegs i arqueòlogues van mirar les dents amb un microscopi i van descobrir que s’havien fet servir per passar un material d’un costat a l’altre, amb moviments repetitius.
Creuen que aquestes dones feien servir les dents per fabricar fil. Amb les dents, mullaven la llana o el lli i li donaven voltes per fer el fil per teixir. S’han trobat altres dones fent el mateix en llocs com Turquia, Espanya i Portugal.
Conclusió:
Les cinc dones de Castellón Alto eren expertes filadores. Segurament eren molt respectades perquè eren artesanes amb un talent molt útil per a la cultura d’El Argar.
Però avui en dia, teixir no sembla tan important. Només ens impressiona quan ho fa un dissenyador famós. Per què creus que hem deixat d’admirar l’art de cosir?
Gràcies a les dents, hem descobert la vida de cinc dones de Castellón Alto, i hem reescrit la seva història.
Les dones tenien edats diferents, des d’una noia de 16 anys fins a una dona gran sense dents. Segurament les dones grans ensenyaven a les joves a teixir, passant el seu coneixement de generació en generació.
Inspira’t! Pregunta a una persona gran si coneix algun ofici tradicional. Et poden ensenyar com es feia?
Referències:
Marina Lozano et al. (2021) Argaric craftswomen: Sex-based divison of labor in the Bronze Age southeastern Iberia.
